Per què aquests pressupostos no són bons per Barcelona

Sembla ser que, amb l’abstenció del PSC i el vot favorable o abstencio d’Unitat per Barcelona (ERC+Joan Laporta), Barcelona tornarà a tenir pressupostos. Això vol dir que pel 2015, es tornen a fixar unes prioritats polítiques, amb una política econòmica guiada per una cosmovisió molt concreta. Considero que aquesta cosmovisió és la neoliberal, la d’una dreta que no entén o no li interessa entendre quines són les necessitats de la ciutat.

En primer lloc, no són uns pressupostos expansius, sinó que són extremadament conservadors. Quan dic que no són expansius, vull dir que no s’encaminen a reactivar l’activitat econòmica, sinó que apliquen l’austeritat. A això ja ens hi tenen acostumats, tant CiU, com PP com PSC/PSOE. A Barcelona, el 2012 i 2013 el superàvit va pujar a 200 milions d’euros, i el 2014 ha ascendit a 19 milions. Això, algunxs poden pensar, és positiu. Tanmateix, no ho és, perquè la conseqüència és que en el pitjor moment de la crisi econòmica, amb taxes altíssimes (i desigualment distribuïdes) d’atur i amb l’economia congelada, l’Ajuntament treu diners de la butxaca de la gent però no la inverteix en l’economia per reactivar l’economia, sinó que renuncia a invertir. I això, en l’actual context, és nefast. I ara, el 2015, ens proposen reduir un 12% la inversió, que suposa menys recuperació, menys feina, menys esperança, i per tant, més gana.

En segon lloc, no és un pressupost enfocat a la reducció de la desigualtat i a la lluita contra la pobresa. S’ha incrementat la despesa social (no en equipaments socials, consti), però l’esforç és insuficient. ICV-EUiA ha proposat, per contra, un Pla de Rescat Social, que cal dir queda molt lluny del maquillatge proposat pel Partit Socialista i Jaume Collboni, que és un retoc estètic al pressupost. En virtut d’aquest Pla, i sense amenaçar la liquidat i la solvència municipals, es podria contractar nous i noves treballadores públiques, convertir els ajuts socials en rendes d’inclusió, garantir els subministraments bàsics de la llar i invertir en garantia alimentària, que es tradueix en 3 àpats al dia, especialment amb la vista posada en la infància.

També, amb l’horitzó de la lluita contra la desigualtat i la redistribució d’oportunitats entre persones i barris, ICV-EUiA ha proposat un Pla de Lluita contra l’Atur, que ni Trias ni Collboni es proposen. En un moment en que tenim més de 100.000 aturats i aturades, dels quals el 40% ho són de llarga durada, és incomprensible que no se sumin esforços en aquest sentit. Cal incrementar el pressupost de Barcelona Activa a 50 milions d’euros, i incrementar les aportacions destinades a capacitació professional. D’altra banda, per avançar cap a un nou model econòmic de ciutat, cal desenvolupar un programa d’emprenedoria social, generant una economia cooperativa, solidària i social. A més, Convergència ha incomplert l’acord de donar cos a un Pla de Retorn de l’Exili Juvenil. 50.000 joves catalans han abandonat el país, molts i moltes de les quals ciutadanes de Barcelona.

Alguns ens volen fer creure que rebaixant 35 cèntims la T-10 i posant quatre duros a un raquític pla social tenim un pressupost brillant i d’esquerres. No podem interpretar l’actitud de Jaume Collboni i el PSC com una lluita per aconseguir uns pressupostos socials, sinó com un intent desesperat de sortir a la premsa, de tenir projecció pública, encara que el preu sigui aquest. Sense una política pública expansiva que dirigeixi els esforços cap a la redistribució i la generació d’una activitat econòmica que beneficiï a tothom, no podem tenir pressupostos d’esquerres.

I no els tenim.

I compte, que pot ser l’inici de la posada en escena que obri  la porta cap a la sociovergència. Caldrà que de les eleccions  municipals de 2015 en surti, per tant, una majoria alternativa que deixi sense efectes de suma una majoria de convergents i socialistes.

Anuncis

Reunió amb les veïnes i veïns de Vallvidrera i Les Planes

vallvidrera_pinganillo

Aquest dimecres dia 12 de juny, el Grup Municipal d’ICV-EUiA ens hem reunit amb les associacions de veïnes veïns del barri de Vallvidrera – Tibidabo – Les Planes. Hi hem assistit en Ricard Gomà com a president del Grup Municipal, la Isabel Ribas com a regidora adscrita i un servidor. La reunió va ser proposada per nosaltres un cop les entitats van redactar una carta, presentada al Consell de Barri, en que exigien als partits polítics desencallar les inversions, atès que s’estava impedint que el Pla de Futur del barri tirés endavant. Aquest Pla de Futur, aprovat per l’anterior govern, abarca el període 2010-2020, i de moment cap pacte CiU-PP per a les inversions contempla alguna de les acordades.

El malestar de les associacions veinals és raonable, com a mínim des del meu punt de vista. I no ja com a oposició que, com a tal, aprofitem la ocasió per posar cullerada i sumar contra el govern. També hi ha errors que vàrem cometre nosaltres, errors molt greus, com per exemple tirar a terra una Masia on la ciutadania hi havia projectat diverses alternatives, i traïdorament -no té altra paraula- aquesta va desaparéixer sota un moment d’ insensibilitat de l’anterior govern.

A la meva manera de veure-ho, un dels principals problemes del territori tal com va comentar un veí és el fet que es tracta la part que circumda Collserola com si fos una part més de la ciutat, quan no ho és. En moltes ocasions s’han volgut aplicar solucions urbanes a un medi rústic, a un medi de Parc Natural, i més que protegir-ne la identitat i la especificitat n’hem volgut exprimir el suc per a la ciutat. És un error.

Jo tinc una mania especial amb un tema: la mobilitat. Ja vam presentar un prec al Govern demanant que els dos busos de barri retallats tornessin a funcionar en diumenge i festiu, però no se’ns va escoltar. La problemàtica, tanmateix, va més enllà: el bus nit no dóna un servei efectiu al territori, el FGC acaba molt d’hora per la nit i no s’han trobat alternatives com amb les línies L6 i L7 que donen servei a la resta del Districte les nits de dissabte, el funicular de Vallvidrera s’avaria cada dos per tres…

vallvidrera_veïns

També, en la línia del que comentava una mica més amunt estem essent especialment beligerants amb la concepció natural de Collserola. En dues línies concretes: primer, desconfiant des del primer moment del projecte Portes de Collserola, on véiem un intent desesperat d’especulació facilitant espais al sector de la construcció en un territori especialment delicat. Segon, exigint ja dues vegades el Pla Especial de Collserola, que havia d’estar a finals d’octubre de 2012 i va per llarg. És la manera més taxativa de frenar els peus a tothom qui hi tingui interessos econòmics i també delimitar les activitats que, com bé deien les veïnes i veïns, estan posant en perill l’equilibri del Parc.

S’han dit moltes coses en aquesta reunió. S’ha parlat d’agricultura ecològica i familiar, de la necessitat de tornar els pastors a Collserola per facilitar i abaratar el desbrossament del bosc, els polèmics canvis a Vidal i Quadras… Ens hem de posar a treballar, i de valent. N’érem conscients abans de la reunió i més ho som ara. En breus ens reunirem per parlar de quines prioritats extreure de la reunió i donar-hi suport políticament i des del punt de vista de la construcció de sinèrgies.

Com a tall d’anècdota, dir que en Ricard Gomà i jo hem pujat amb el Funicular de Vallvidrera, i que ens hem quedat encallats a mitja pujada. Una avaria ens ha tingut  uns 20 minuts tancats al funicular, la qual cosa ha fet que la reunió, evidentment, comencés amb retard. Ha estat una mala passada, però també serveix perquè els que intentem influir en política i els qui tenim la fortuna de poder actuar com a representants públics ens trobem de ple amb un problema que els i les residents s’hi troben cada dia.

Fora militars de Collserola

militars_collserola1-3-15248

La presència de militars a Collserola té una llarga història, però tan llarga com la seva història és la resistència que s’hi ha generat a la contra. Diverses vegades les esquerres hem intentat que l’Exèrcit no tingui possibilitat de realitzar maniobres al Parc de Collserola ni als seus voltants, però sembla que el Ministeri de Defensa no té intenció de cessar aquest tipus d’activitats.

No és acceptable, des de cap punt de vista, que un espai que és per al gaudi de la ciutadana i un punt clau per a la preservació d’uns ecosistemes naturals sigui violentat amb la presència de soldats realitzant cap tipus d’entrenament. Però pitjor encara és que les i els alumnes de l’Escola els Xiprers de Sarrià-Sant Gervasi hagin de presenciar aquestes escenes. No és permissible que les i els infants o joves hagin de patir aquest violentament, molt allunyat dels valors de pau, solidaritat i cooperació que hauien d’impregnar el sistema educatiu del nostre petit país.

El proper Ple de Districte del mes de Juliol tornarem a insistir en aquest tema. A risc de fer-nos pesats, demanarem explicacions al Govern i als consellers i consellers i regidor del Partit Popular. Per qüestió de dignitat de la ciutadania, no podem permetre maniobres miltiars, ni a Collserola ni enlloc. I menys encara des de la visió que comparteixo amb la coalició ICV-EUiA, en virtut de la qual hem d’avançar cap a la desmilitarització com a estratègia de pau i de decreixement.

Aquí podeu trobar una notícia de les moltes que va emetre BTV sobre el tema: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/05/28/alerten-de-la-presencia-de-soldats-armats-en-una-zona-prohibida-a-collserola/

I aquí una valoració del President del Grup Municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/05/28/goma-demana-que-lajuntament-no-permeti-la-presencia-militar-a-collserola/