Què vol dir ser “conseller/a de districte”

bcnencomu

Feia temps que volia escriure sobre la funció d’un conseller o consellera de districte, i la confluència s’ha convertit en la empenta que necessitava. Escriure m’agrada, però massa sovint costa trobar el temps – potser, en acabar de llegir aquest post, comprengueu el per què.  Escric a partir de l’experiència d’haver estat conseller de districte i portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Sarrià-Sant Gervasi els darrers 3 anys, des que vaig prendre possessió el març de 2012. Experiència que acabarà amb les eleccions municipals de maig, atès que he manifestat la meva decisió de no presentar-me a la reelecció.

Essencialment, el conseller o consellera del districte és un regidor o regidora a nivell de districte. Barcelona és una ciutat amb més d’un milió i mig de ciutadanes i ciutadans, i per tant és positiu que es descentralitzin les institucions cap als districtes i els barris. En aquest sentit, el conseller o consellera han de fer de corretja de transmissió (i filtratge) de les demandes ciutadanes cap a les institucions, representant-les d’acord als seus principis i presentant iniciatives als plenaris de districte. Així, ha d’impulsar i controlar l’acció de govern.

Dit així, queda molt bonic, però la feina d’un conseller o consellera és més complexa i està bastant regulada. Sovint troba unes limitacions de temps que fan complicat mantenir un peu a les institucions i un al carrer, perquè el temps a les institucions pot ser incisivament exigent. Aquest ha estat el meu cas, segurament, i és que el context d’un grup municipal amb un sol conseller o consellera és molt limitador, perquè és responsabilitat d’aquest/a representar el grup municipal en tots els espais dels que forma part. Continua llegint

Diners de sang a Sarrià-Sant Gervasi

alcalde-Barcelona-Xavier-Budapest-Ajuntament_EDIIMA20130625_0512_13

Tot just abans d’iniciar les vacances d’estiu, l’Ajuntament de Barcelona va signar amb l’alcalde de Budapest un conveni de col·laboració cultural. El contingut d’aquest era el cofinançament d’un espai infantil al Parc de la Oreneta, situat al barri de Sarrià, districte de Sarrià-Sant Gervasi.

 A primer cop d’ull, sembla una bona notícia. Els equipaments públics d’aquest caire sempre són benvingut, i més si faciliten una zona d’esbarjo per als més petits i petites. Tanmateix, aquest conveni té una certa trampa. L’alcalde de Budapest, István Tarlós, en el càrrec des de l’any 2010, és un personatge que pràctica la opressió cap als col·lectius LGTB. En poques paraules, és un homòfob. A més, les seves connexions amb l’extrema dreta fa que sigui observat amb recel per diversos col·lectius de la seva ciutat, el seu país i l’Europa Occidental. Continua llegint

La dreta dóna el SI als Militars a Collserola i el NO a la participació a Balmes

image

El Ple del Districte de Sarrià-Sant Gervasi es va celebrar sota la satisfacció i l’alegria d’haver celebrat diverses Festes Majors, però sota múltiples ombres. Ombres que, malauradament, l’aliança tàcita entre convergents i populars han expandit sobre el Districte i la Ciutat de Barcelona.
Continua llegint

Balmes com a exemple d’estafa democràtica

Balmes

El Districte de Sarrià-Sant Gervasi d’avui dia és la suma de diverses realitat i identitats que van anar annexionant-se a una Barcelona que s’ha acabat convertint a la metròpoli del present. Dels sis barris que té el territori, tres són travessats pel carrer Balmes, i amb una reforma necessària sobre la taula vàrem pensar des d’ICV-EUiA que era necessari i obligat realitzar un procès participatiu per donar forma al Balmes del nou segle.

Continua llegint

A Sarrià-Sant Gervasi, Catalonia is not CiU

comissió11s

Tinc una petita obsessió que crec que és compartida amb gran part de l’esquerra social i política: que el país no és patrimoni de ningú, sinó de tots; que Catalunya no és un bé privat del que uns pocs poden fer bandera, sinó un poble que crida a la trobada de la seva gent. Per això m’indigno quan, de vegades, la dreta intenta quedar-se per a ella l’enaltiment de la bandera, la manifestació de l’orgull patri.

A Sarrià-Sant Gervasi, tot just ahir se’ns va informar que el Govern ha encetat una comissió per a treballar el tricentenari de la Setge de Barcelona (1714-2014). Curiosament, en aquest grup hi ha  tot tipus de persones, excepte l’oposició. Podem trobar-hi consellers i consellers de Convergència i Unió, podem trobar-hi membres de les entitats del Districte, podem trobar-hi tècnics de barri, però en cap cas hi trobem l’oposició. Perquè ICV-EUiA no pot formar part d’aquesta comissió, quan hem estat al costat del Govern, ERC i les CUP reivindicant el dret a decidir dels pobles? Per què, quan vàrem ser ICV-EUiA i CiU qui vàrem decidir facilitar la celebració de la consulta del 10A sobre la independència?

catalonia-is-not-ciu

Efectivament, aquesta política d’ostracisme no ens va sembla bé, i vàrem preguntar a la Comissió de Cultura d’ahir quin  n’era el motiu. Se’ns va dir que “ah, és una comissió oberta, fa temps que la hem plantejada i pot entrar qui ho vulgui”. Així doncs, fa temps que han engegat el procès però no han dit ni piu a la resta de partits, si bé han tingut temps de dir-ho a tècnics i entitats, que d’altra banda és irrenunciable que hi siguin per la quantiosa feina de qualitat que fan.

Tot plegat em fa pensar en la campanya que Joves d’Esquerra Verda va llençar en motiu de les eleccions autonòmiques de 2012, denunciant que el Govern té la tendència de confondre la seva federació amb el país i amagar-se les vergonyes amb banderes (o, més ben dit, amagar les retallades amb estelades). I això, no ho permetrem.