Què vol dir ser “conseller/a de districte”

bcnencomu

Feia temps que volia escriure sobre la funció d’un conseller o consellera de districte, i la confluència s’ha convertit en la empenta que necessitava. Escriure m’agrada, però massa sovint costa trobar el temps – potser, en acabar de llegir aquest post, comprengueu el per què.  Escric a partir de l’experiència d’haver estat conseller de districte i portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Sarrià-Sant Gervasi els darrers 3 anys, des que vaig prendre possessió el març de 2012. Experiència que acabarà amb les eleccions municipals de maig, atès que he manifestat la meva decisió de no presentar-me a la reelecció.

Essencialment, el conseller o consellera del districte és un regidor o regidora a nivell de districte. Barcelona és una ciutat amb més d’un milió i mig de ciutadanes i ciutadans, i per tant és positiu que es descentralitzin les institucions cap als districtes i els barris. En aquest sentit, el conseller o consellera han de fer de corretja de transmissió (i filtratge) de les demandes ciutadanes cap a les institucions, representant-les d’acord als seus principis i presentant iniciatives als plenaris de districte. Així, ha d’impulsar i controlar l’acció de govern.

Dit així, queda molt bonic, però la feina d’un conseller o consellera és més complexa i està bastant regulada. Sovint troba unes limitacions de temps que fan complicat mantenir un peu a les institucions i un al carrer, perquè el temps a les institucions pot ser incisivament exigent. Aquest ha estat el meu cas, segurament, i és que el context d’un grup municipal amb un sol conseller o consellera és molt limitador, perquè és responsabilitat d’aquest/a representar el grup municipal en tots els espais dels que forma part. Continua llegint

Anuncis

Superar les diferències per guanyar la igualtat. Perdre la por per Guanyar Barcelona.

Image

 

BOOM. Com una bomba inesperada, la proposta encapçalada per Ada Colau d’unificar forces socials i polítiques per tornar la dignitat a la gent ha espantat molta gent. Ha espantat les elits insaciables i la dreta política, acostumades a jugar amb la ciutadania, el país i la ciutat com si fóssim poc més que un negoci. Però també ha espantat certa part de l’esquerra, a voltes complexada i a voltes gelosa de la seva identitat o el seu passat.

Continua llegint

Carta abierta a la izquierda

Para algunos quedan todavía lejos, y para demasiados serán poco más que una cita sin demasiada trascendencia. Sin embargo, están más cerca de lo que se nos antojan y tienen más relevancia que nunca. Las elecciones europeas.

Esta contienda electoral presentará un reto viejo pero mayor que nunca: la unidad de la izquierda. Esa quimera carcomida por alguna maldición oculta, un mal secular que ha reforzado la compacta unidad de la derecha fortaleciéndola para, aliada con la fallida socialdemocracia, cercenar las oportunidades y las esperanzas de esta Europa en ruinas -en lo moral, en lo económico, en lo político, en lo social-. Continua llegint