Què vol dir ser “conseller/a de districte”

bcnencomu

Feia temps que volia escriure sobre la funció d’un conseller o consellera de districte, i la confluència s’ha convertit en la empenta que necessitava. Escriure m’agrada, però massa sovint costa trobar el temps – potser, en acabar de llegir aquest post, comprengueu el per què.  Escric a partir de l’experiència d’haver estat conseller de districte i portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Sarrià-Sant Gervasi els darrers 3 anys, des que vaig prendre possessió el març de 2012. Experiència que acabarà amb les eleccions municipals de maig, atès que he manifestat la meva decisió de no presentar-me a la reelecció.

Essencialment, el conseller o consellera del districte és un regidor o regidora a nivell de districte. Barcelona és una ciutat amb més d’un milió i mig de ciutadanes i ciutadans, i per tant és positiu que es descentralitzin les institucions cap als districtes i els barris. En aquest sentit, el conseller o consellera han de fer de corretja de transmissió (i filtratge) de les demandes ciutadanes cap a les institucions, representant-les d’acord als seus principis i presentant iniciatives als plenaris de districte. Així, ha d’impulsar i controlar l’acció de govern.

Dit així, queda molt bonic, però la feina d’un conseller o consellera és més complexa i està bastant regulada. Sovint troba unes limitacions de temps que fan complicat mantenir un peu a les institucions i un al carrer, perquè el temps a les institucions pot ser incisivament exigent. Aquest ha estat el meu cas, segurament, i és que el context d’un grup municipal amb un sol conseller o consellera és molt limitador, perquè és responsabilitat d’aquest/a representar el grup municipal en tots els espais dels que forma part.

Espais institucionals

I quins són aquests espais? Intentaré llistar-los per tal de fer-nos una idea de la feina pròpia d’un conseller o consellera de districte:

  • Consell del Districte: es reuneix en sessió plenària un cop cada dos mesos, tot i que n’hi ha d’extraordinaris. Se’n fa uns 7 a l’any, d’unes 4-5 hores.
  • Junta de Portaveus: previ al Consell de Districte, els grups municipals s’hi reuneixen per acordar l’ordre del dia.
  • Consell Ciutadà: es reuneix com a mínim 2 cops l’any per presentar a la ciutadania temes d’especial rellevància, com els pressupostos.
  • Consells de Barri: són òrgans de participació a nivell de barri. En el cas del meu districte, Sarrià-Sant Gervasi, n’hi ha 6: Sant Gervasi-Galvany, Sant Gervasi – Bonanova, Putxet-Farró, Les Tres Torres, Sarrià i Vallvidrera-Tibidabo-Les Planes. N’hi ha 2 a l’any aproximadament.
  • Comissions de Seguiment dels Consells de Barri: abans de cada Consell de Barri, es reuneix una comissió que acorda els punts de l’ordre del dia (o proposa, ja que hem vist a CiU vetar punts proposats per les entitats o l’oposició). Per tant, n’hi ha unes dues per any per cada barri del districte (només a Sarrià-Sant Gervasi, 12 l’any).
  • Audiències Públiques: es fan el mes abans del plenari del Districte, per tant n’hi ha unes 6 cada any.
  • Comissions Consultives: són comissions temàtiques on el govern exposa les seves actuacions. Es fan sempre abans del plenari, per tant 6 cops a l’any. A Sarrià-Sant Gervasi n’hi ha 4, d’una hora cada una.
  • Consells sectorials: són espais monotemàtics on es parlen de temes concrets amb actors rellevants de cada àrea. Es reuneixen 2 cops l’any com a mínim. A Sarrià-Sant Gervasi són els següents:
    • Consell de Salut
    • Consell Escolar
    • Consell de Prevenció i Seguretat
    • Consell de les Dones
    • Consell de Gent Gran
  • Consells d’Equipaments: tots els equipaments del districte presenten, un cop l’any, el balanç d’aquell any i les previsions de l’any següent. El nombre varia molt segons el districte, però en són un bon nombre.
  • Altres: durant el mandat, es creen diversos grups de treball sobre temes variats: mobilitat, espais verds, reformes de gran calat…
  • Activitat orgànica: els contactes entre el conseller i consellera i el grup municipal són constants. Cal fer un retorn a l’agrupació del districte, assistir a reunions de coordinació amb consellers de tota la ciutat, solucionar els dubtes que generin temes aliens a la teva àrea de coneixement (com urbanisme), consensuar quines iniciatives es portaran als plens del districte…

Un peu al carrer

Espero no haver-me’n deixat cap. No és fàcil poder assistir a tots aquests espais quan, com ha estat el meu cas, ets un únic conseller del teu grup municipal. I això se li suma la feina de carrer. Perquè, efectivament, és vital mantenir el contacte amb les entitats dels barris per saber quines són les problemàtiques que travessen, les dificultats, les oportunitats, les prioritats que van mutant amb el pas dels mesos. Jo no podria haver fet la meva feina sense reunir-me amb les entitats, i penso en les aportacions que he rebut de diverses associacions de veïns (Sarrià, Sant Gervasi Sud, Can Caralleu Sant Gervasi, el Farró, el Putxet, les diverses que hi ha als barris de muntanya), el Centre Assís, l’associació de veïns i comerciants del Turó Park, les escoles bressol, de Dones Fem, Orlandai, la Comissió de Festes de Sarrià, el Punt d’Informació i Atenció a la Dona… I tot això cal encabir-ho en algun espai lliure que hom tingui entre espai institucional i espai institucional, o prioritzar de vegades els intercanvis amb entitats per sobre de l’assistència a alguna comissió o consell.

Actes cívics

A tot això s’hi suma la participació en actes cívics. Al final cal prioritzar, i jo he minimitzat la meva assistència a inauguracions, però algunes, pel seu caràcter simbòlic, són inexcusables. També conto en aquests espais amb Festes Majors, balls de sardanes, de bastons, mostres de comerç… que normalment són en cap de setmana. Un conseller de districte és un malabarista del temps que ha de prioritzar i assistir a uns espais en detriment d’uns altres, buscant l’equilibri entre institucions, entitats i actes cívics, normalment no deixant content a tothom.

Retribucions

Tot això té una recompensa, una retribució. Hi ha tres dedicacions que un conseller  o consellera pot tenir. La primera, la més comú, és la dedicació ordinària, que no suposa una relació contractual amb l’Ajuntament de Barcelona, però que es compensa mitjançant dietes d’assistència. Es cobren 11 mesos l’any, no pas a l’Agost, quan no hi ha activitat. És complicat calcular-ne la quantia, perquè depèn de la tributació a què se sotmeti (i això depèn de la feina que hom tingui), però són uns 600€ per mes treballat. La segona dedicació, a la que té dret un conseller o consellera per grup municipal, és la dedicació plena, que malgrat el seu nom és una dedicació a mitja jornada, amb contracte laboral, a raó de 17.169€ anuals – uns 950€ nets al mes en 14 pagues, si no es té cap altre feina (sinó l’IRPF és més elevat). Finament, a cada districte hi ha un conseller tècnic amb dedicació exclusiva (literalment: 24 hores a disposició del govern), a raó de 35.290€ l’any. A tot plegat cal restar-hi l’aportació que es fa al partit, tot i que està per acordar com es resoldrà amb la confluència.

Ara que a Barcelona en Comú fem primàries, cal tenir tots aquests aspectes en compte. Cal ser conscients de la feina que comporta ser conseller o consellera de districte, quines activitats realitza, de quins òrgans forma part, com ha d’intentar prioritzar unes espais o uns altres… Ser un únic conseller o consellera és una feina extremadament complicada, per la manca de temps per poder-ho fer tot. El meu càlcul és que, malgrat hi ha pics de feina, hi estic dedicant 10-15h setmanals (amb dedicació ordinària, amb la plena han de ser un mínim de 20), no perquè siguin suficients, sinó perquè són les que tinc. En el meu cas, treballant a jornada completa a una universitat de 9h a 18h, no puc fer-hi més.

Els 600€ per mes treballat són excessiu, suficients, poc? Potser es pot pensar que per 2/3h al dia de mitjana (contant caps de setmana) és molt, però en cap cas es paga per aquestes 2h en si. La dedicació d’aquestes hores després d’una jornada laboral de tot un dia esgota qualsevol, a nivell físic i mental. Molts dies et trobes al límit, però la passió pels barris i la seva gent t’empeny. Les ganes de canviar les coses, unes ànsies infatigables. Perquè, cal dir-ho: és una feina apassionant. Aquest pretenia ser un article explicatiu de la feina que realitza un conseller/a, però em temo que això m’ha permès poc explicar la realització i la satisfacció de poder exercir com a tal.

Comencem el camí cap a la victòria

Estic convençut que Barcelona en Comú guanyarà les eleccions municipals, o serà la primera força de l’esquerra sent-li possible formar govern. I estic convençut que en tots els districte traurà un nombre plural de consellers i conselleres, que permetrà una millor dedicació i un equilibri més fàcil entre el carrer i la institució.

Ara, sortim a guanyar. Sort a tothom.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s