Pelotazo a Sarrià: Trias, Núñez i Navarro i la #BCNenVenda

oreneta

Que Trias porta 3 anys d’operació urbanística en operació urbanística és una cosa evident. La Marina de Luxe, la Maquinista, el Pla d'(Ab)Usos, el Paral·lel… Estan facilitant que la ciutat sigui marc de gaudi només per al transport privat, els creuers, els turistes, i els amiguets. I tothom té el dret legítim de fer ser, en l’àmbit d’allò col·lectiu, aquest pedaç del món que és Barcelona, però només si es fa en un context de generositat, solidaritat i comprensió mútua. Trias no ho fa així.

El darrer episodi ha estat el pelotazo que l’alcalde Trias ha pactat amb Núñez i Navarro (NiN, en endavant). Consisteix en donar a la immobiliària un terreny generós a Sarrià a canvi que NiN doni a l’Ajuntament dues torretes, una a Sant Gervasi Galvany i una a Horta (Can Ripoll i Torre Garcini, respectivament). Aquest intercanvi, que pot no semblar dolent a primera vista, té un seguit d’elements especulatius i dolents per la ciutat.

El primer és que el terreny que es queda NiN és colindant al Parc de la Oreneta, i avui dia té un ús de zona verda. Això vol dir que la gent hi ha consolidat un ús diferent al que legalment se li reconeix, però que, al cap i a la fi, el poder legislatiu pot canviar sense massa problemes. Per tant, es perd un espai ciutadà, emprat per la gent.

El segon és que s’ha fet ràpid i malament. Una autèntica chapuza. Es va aprovar per la comissió corresponent de l’Ajuntament de Barcelona i els grups polítics van tenir accés als documents només 2 hores abans de la comissió, fet que feia impossible avaluar-ne els continguts. Per a què, si CiU i PP, com de costum, ja han pactat l’enèsim pelotazo del mandat?

El tercer és la diferència de valor dels terrenys. El que es quedarà Núñez i Navarro té un gran valor: a Sarrià, al costat d’un parc, ben situat i als peus de Collserola. Molt més valuós, almenys a nivell econòmic, que no pas els terrenys de Galvany i Horta. Perd Barcelona, sense cap mena de dubte.

El quart, i és l’element que amaga l’adjectiu de pelotazo, és el fet que si amb l’ordenació antiga s’hi podien construir 5 casetes unifamiliars aïllades, el pacte inclou que s’hi podran fer 35 cases plurifamiliars, també aïllades. Aquí el guany de NiN és inqüestionable: han fet el pelotazo del segle. Casetes de luxe en un indret paradisíac, tranquil i al costat de la muntanya.

Un cop més, se’ns venen Barcelona. ICV-EUiA, i jo personalment, volem que Can Ripoll i Torre Garcini siguin municipals, i portàvem dècades lluitant-hi. Però no vam voler tancar mai un mal acord, com finalment Xavier Trias i el PP han fet. Haurien d’haver pensat, abans, quantes places d’Escoles Bressol falten a Sarrià, o quantes places de centres de dies per a gent gran. Quants equipaments culturals per a joves. I, a partir d’aquí, planificar què podem cedir i què necessitem per garantir que tothom podrà construir un relat de vida a la ciutat.

De nou, per desgràcia, #BCNenVenda. Només podem organitzar-nos per tal d’impedir que aquest tipus d’injustícies s’acompleixin. Confluint, guanyem.

PD: Curiosament, en aquest Parc, Trias va acceptar que l’homòfob alcalde de Budapest hi financés un parc infantil. Llegiu DINERS DE SANG A SARRIÀ SANT GERVASI.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s