Transport Públic: memorial de greuges

stoppujadestransportpublic

El Transport Públic és un dels serveis més importants que presten les Administracions. Connecten els barris entre si i amb l’exterior, ofereixen alternatives sostenibles a la mobilitat individual i proveeixen opcions assequibles per a butxaques poc folgades. Tanmateix, aquesta no és la situació del transport públic a Barcelona, i molt menys des que Xavier Trias és alcalde de Barcelona.

Les mostres més sonades de la mentalitat de privatització del transport i la mobilitat de l’actual Ajuntament són els increments de tarifes, que ha impulsat en el si de l’Autoritat de Transport Metropolità. Per donar dades, prou sentides avui dia, el bitllet senzill amb Trias s’ha incrementat un 45% i la T-10 un 25%. La inflació, en canvi, molt per sota.

Però cal mirar més enllà d’això, i veure quines polítiques ha impulsat Trias en relació a la mobilitat. La reducció de l’Impost sobre Vehicles Motor, la gratuïtat de la zona verda, la congelació del preu de la zona blava… són mesures que conviden a agafar el transport privat. A Sarrià-Sant Gervasi, districte d’on soc Portaveu pel grup d’ICV-EUiA, han habilitat d’una tongada 100 noves places de moto gratuïtes, a part de més de 20 de cotxe. També han permés que escoles d’elit tinguin a la seva disposició places gratuïtes de l’empresa municipal BSM per dur la quitxalla a l’escola. A més a més, s’han carregat les pilones de Sarrià i el Farró, regalant vies ciutadanes al cotxe i la moto.

Però no acaba aquí, perquè el transport públic ha patit altres greuges. Retallar els busos de barri els festius, acabar amb el servei d’FGC nocturn els dissabtes, frenar el desenvolupament de la bici, abandonar a l’averia constant el Funicular de Vallvidrera…

ICVEUiAtransportpublic

El problema major és el plantejament ideològic del qual es parteix. “Més motos = menys cotxes” + “Més cotxes elèctrics” + “Els serveis que paga la gent han de tenir un preu similar al seu cost real”. Primer: els districtes amb més taxa de cotxes són també els que tenen una major taxa de motos, perquè la premissa és falsa. La moto no substitueix el cotxe: el complementa. Segon: més cotxes elèctrics implica produir l’energia igualment, i per tant embrutar si la font no és renovable – que no ho serà. Per tant, es vol deslocalitzar la contaminació (Not In My Back Yard – NIMBY), en una mostra d’insolidaritat total. Tercer: s’ha de ser pocavergonya, com si els serveis públics no els haguéssim pagat amb els nostres impostos. Aquí es demostra la falsedat de tot plegat: la voluntat ideològica que les Administracions, allò col·lectiu, es faci cada cop més i més petit, i que cadascú s’apanyi com pugi. Campi qui pugui.

Anuncis

One thought on “Transport Públic: memorial de greuges

  1. Retroenllaç: Recuperar la democràcia – a Barcelona | La Alta Trinxera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s