Sobre el BCN World i altres merdes

Barcelona World és un dels molts macroprojectes que estan sorgint com a bolets en terres catalanes. Sota la promesa de creixement econòmic, ocupació i projecció internacional, aquestes propostes amaguen precarietat, trinxament ambiental i corrupció. Entre d’altres, podem anomenar el fallit Eurovegas, però també l’outlet que s’obrirà a Viladecans o el macro centre comercial que veurà la llum a Cerdanyola, per exemple.

Són el que comunament anomenem “pa per avui i fam per demà“. No dubto que puguin afavorir el creixement econòmic, entès sempre com agregat macro: és a dir, Catalunya pot veure el seu PIB creixent un 0,2% addicional, però les famílies no tenen perquè notar-ho. Quanta de la riquesa ingent sorgida de les èpoques de vaques grasses van veure els i les treballadores? Queda tot dit. D’altra banda, generen una ocupació putrefacta, de molt baixa qualitat. Tenim milers de graduats marxant cap a països on poden teixir relats professionals que a Catalunya, que segueix aplicant la doctrina del totxo, el banc i el petroli, no poden ni tan sols somiar.

I el territori? Quin efecte té això sobre el territori? Els macro complexes mai són una bona notícia per la sostenibilitat ambiental. Es parla molt de sobirania aquests darrers temps, però quin país és sobirà deixant-se trinxar el territori d’una forma tan agosarada? El sòl és un recurs molt excloent: un cop emprat per a finalitats urbanístiques, costa de recuperar per a altres usos. De debò volem entregar el nostre bé més preuat al negoci del joc?

I la màfia. Sí, la màfia. Des d’Itàlia, destacades autoritats judicials han avisat que qualsevol projecte d’aquestes característiques al Sud d’Europa atraurà l’interès d’estructures no formals de l’economia – és a dir, la màfia. La màfia i tot aquest complex de corrupció que en aquest país és tan present: tenim Oriols Pujols i Jordis Cañas per avorrir, no és cosa només de Bárcenas i Rajoy. Estem podrits. El partit de govern es presenta a les eleccions amb la seu embargada per -presumpta- corrupció, i un dels polítics més antics que tenim, Duran i Lleida, diu que la corrupció del seu partit és com “deixar-se una aixeta oberta“. Quin grau de poca-vergonya és aquest?

Per acabar, us recomano que us llegiu aquest article de l’Hortènsia Grau (diputada d’ICV-EUiA) sobre BCN World, molt explicatiu. I seguim unint forces des de la societat civil perquè aquestes merdes no ens envaeixin el territori, perquè ens envesteixen des de tots els fronts.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s