Barcelona, ciutat en venda

Sembla que, cada cop més, Barcelona s’està convertint en un aparador. Sempre ha estat un enclavament per al turisme, per a la vinguda de gent d’altres cultures que han volgut gaudir de la meravellosa realitat que atresora, però sempre des del respecte a la dignitat del municipi, a la seva identitat col·lectiva i a les necessitats de la seva societat. Tanmateix, mai havíem vist que el model s’escapcés com ho fa ara, amb Xavier Trias i Convergència i Unió al capdavant.

La privatització de l’espai públic va ser fulminant amb la Pista de Gel ocupant la Plaça de Catalunya durant el Nadal. Una de les principals artèries de trobada ciutadana, tancada per interessos no ja comercials -prou ens ho diran els petits comerços- sinó corporatius, d’unes empreses molt concretes i estretament lligades a la sort de l’alcalde i el Partit Popular.

En aquest sentit, l’espai públic també perilla a Ciutat Vella amb el Pla d'(ab)Usos.  Som de les poques capitals europees que hem mantingut, encara avui, una gran part de les classes populars al centre històric de la ciutat. La llibertat d’activitats econòmiques vinculades al turisme de macro-hotels poden posar en perill el feble equilibri de preus d’aquestes zones, i per tant generar creixents bosses de pobresa que avui ja són un problema rellevant.

En l’àmbit dels serveis públics, el cas de les Escoles Bressol és exemplar, desgraciadament. S’han deixat de tractar com un servei educatiu públic de primer ordre a tractar-les com un servei assistencial de segona sense interés col·lectiu, i per tant susceptible de privatitzar. L’increment de ràtios, els acomiadaments de docents i personal auxiliar i de cuina i la cessió de la gestió a empreses privades en són el cotó que fa la prova. La privatització de serveis funararis ha estat un botó més de la mostra, però el PSC ja els havia fet de mestre prou abans.

Ara resulta que, després d’anunciar que posaran el nom d’un finat franquista (Samaranch) a l’Avinguda de l’Estadi, han posat sobra la taula la venda dels noms de les estacions de metro a mercè de les grans corporacions. Ja s’ha especulat, irònicament, amb noms com Parada de “Plaça Catalunya – Durex”.  No sabrem si anem a agafar el tren o a participar d’una orgia.

Finalment, i això toca sobretot a Sarrià-Sant Gervasi, actes institucionals com la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’homòfob, racista i negacionista alcalde de Budapest István Tarlós, per a construir una zona infantil al Parc de la Oreneta, atempten contra l’esperit de pau, convivència, tolerància i llibertat de la ciutat de Barcelona, així com contra el Pla LGTB de la ciutat. Per uns pocs quartos, quan Trias deia que tenia 1.900 milions d’euros per invertir i regala diners a la Fòrmula o el Passeig de Gràcia.

Desgraciadament, Barcelona està en venda. Al millor postor, o potser no. Estem regalant la nostra ciutat a l’especulador més golafre, a l’empresa més egòlatra, als qui fan negoci de l’educació. Però tinc una pregunta. Quan ens haguem venut la última de les Escoles Bressols, quan no ens capiga ni un hotel més al centre, quan la gent no baixi a estacions de metro sinó a sucursals de multinacionals, quan haguem signat el conveni amb el darrer impresentable del continent… què menjarem? De què viurà Barcelona? Amb quina dignitat mirarem al món?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s