Guanya l’austeritat. Guanya Merkel

Alemanya i Europa observen una Merkel més grandiosa que mai. La líder que tot ho ha pogut al seu país i al continent, tal vegada la dona amb més poder -polític, si més no- del món veu reforçades les seves polítiques i la seva imatge en una jornada electoral que ha confirmat algunes realitats i n’ha desvetllat d’altres.

Merkel i la coalició que encapçala, la CDU/CSU, surten reforçats de la contesa electoral. Les dades de creixement, exportacions i atur del país germànic són envejables. A més, la mà dura amb l’Europa perifèrica, malgrat sigui demagògica i no vagi al fons dels motius reals de la crisi econòmica, la han situada com una pedra angular de l’Alemanya respectada i, per què no, temuda al continent.  Alemanya és avui més gran i gloriosa que fa 4 anys, i els electors i electores bé que li han sabut pagar.

Sobre els socialsdemòcrates del SPD, encapçalats per Peer Steinbrück, no podem afirmar que surtin de la cita electoral contents. Recuperen espai polític, però a dures penes. I no és d’estranyar: l’SPD va començar les mesures d’ajust del model alemany que Merkel ha portat a l’extrem i, a ulls de la població, ha millorat. Per tant, millor votar els qui d’un mateix model en treuen més suc. Però, a més, costa veure com a alternativa el que fos el seu Ministre de Finances, i per tant no es pot esperar massa divergències de model entre aquest i la cancellera. L’SPD, i Steinbrück concretament, han estat més una còpia mal feta de la coalició conservadora amb tocs de gir social que no pas una alternativa.

Pitjor ha estat la realitat d’Els Verds. Si bé van arribar a veure’s com a alternativa política quan les enquestes els donaven fins al 25% del vot, s’han estavellat al voltant del 8%. Malgrat apostar per una renovació en el model productiu i intentar situar-se en la cresta social de la campanya, han posat dubtes a la seva posició a l’esquerra i no han descartat en cap moment una aliança amb Merkel. No han plantejat, doncs, una alternativa, i en alguns dels llocs on governen els seus candidats o líders s’han descrit com a conservadors o liberals. El model d’Els Verds com a força d’èxit s’ha escapçat i hauran d’encarar un procès dur de renovació.

Els Liberals són, potser, qui més han perdut en la present contesta. No arriben al 5% mínim dels vots que necessiten per entrar al Parlament i per tant desapareixerien del mapa, com a mínim a nivell federal. S’han convertit en la crossa de Merkel i no han parat de repetir que governarien amb ella i els conservadors, amb la qual cosa no és d’estranyar que els i les votants hagin volgut apostar al cavall guanyador. No és descartable una fuga cap als Pirates i els Verds, també, que haurien acabat d’erosionar la seva base electoral.

D’altra banda, l’Esquerra també paga part de la factura. Els euroescèptics d’Alternativa per Alemanya no entren al Parlament, però pocs vots els falten. És d’hora per treure’n conclusions, però tal vegada és un toc d’atenció a Merkel. Tanmateix, no és estrany pensar que gran part dels euroescèptics han votat Merkel, que ha sabut tenir mà dura amb els nens dolents d’Europa, els PIGS (i asismilats), i per tant no sabem com un canvi d’estratègia europea pot o no beneficiar aquesta opció política.

En qualsevol cas, la victòria de Merkel és clara. No és pensable una coalició entre SPD, Verds i Esquerra per diverses raons. La primera, la claríssima victòria de Merkel, que debilita molt la resta d’opcions. Verds i Esquerra, amb pitjors resultats que el 2009, no estan en condicions de presentar una alternativa, i el SPD malgrat pujar és molt lluny dels resultats de Merkel. Segon, els recels entre SPD i Verds d’una banda i l’Esquerra de l’altra fan difícil l’acord. Mai se sap fins on es pot arribar pel poder, però la possibilitat sembla llunyana.

Europa, d’altra banda, s’ho mira amb respecte i expectació. Hi ha qui pensa que el suport rebut serà una nova bomba d’oxigen per collar més la perifèria europea i continuar l’austericidi, però també hi ha qui creu que quatre anys de calma poden fer relaxar unes exigències que comencen a fer estralls també a Alemanya, atès que els seus veïns més propers no poden comprar els productes que vol exportar.

Incògnites, certes, continuïtat o novetats… quatre anys per davant plens d’emoció però no pas de massa esperança.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s